Arbre del ferro

NOM CIENTÍFICO: Parrotia pérsica.
FAMÍLIA: Hamamelidáceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Árbol de hierro, parrotia de Persia.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Arbre del ferro.
DISTRIBUCIÓ: Originari de zones muntanyoses de l’Iran, Armènia i l’Azerbaidjan. Ocasionalment es cultiva en jardins de zones temperades i inclús fredes.
DESCRIPCIÓ: arbret caducifoli de creixement lent, que pot arribar fins als 15 m d’alçària, amb una copa estesa de branques inferiors quasi horitzontals i un tronc curt, ramificat des de poca altura o inclús de tronc múltiple. La corfa és llisa, de color terrós, de la qual es desprenen plaques irregulars que deixen veure un fons amb tons grocs i rosats molt ornamental. Les fulles són simples, una mica penjants, arredonides o bombades, amb el marge sencer però una mica serrat en la part superior. Tenen un color verd brillant per la part superior (feix) i verd més pàl·lid per la inferior (revés), sovint matisades de roig en els bords quan són jóvens, i en la tardor presenten belles coloracions grogues ataronjades i rogenques. Les flors (inflorescències) són acampanades, de color roig, i formen capítols xicotets. El fruit és una espècie de castanya (càpsula) de color groc ataronjat que s’obri en dos i roman en l’arbre prou de temps. En el seu interior contenen un parell de llavor.
USOS: s’utilitza com a arbre de jardí per la seua bella coloració tardorenca, la qual cosa el convertix en protagonista indiscutible de l’estació. La seua corfa és astringent i l’extracte s’usa en locions per a afaitats i contra les picadures d’insectes.
REFERENCIES: 
http://www.arbolesornamentales.es/Parrotiapersica.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Parrotia_persica
IMATGES: I. Vagnali, S. Porse, D. Ramsey

PARROTIA PERSICA por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.