EQUIPAMENTS:

En el costat de ponent apareixen tres terrasses longitudinals decreixents en alçària cap a l'interior del jardí, mentre que en el costat sud una pèrgola acompanya l'accés a este, de forma que permet una visió global del jardí.

L'aigua és un altre dels components fonamentals del jardí. Una font brolla en el punt més alt del jardí, amagada entre els cítrics. L'aigua brolla del sòl i llisca per canalons que recorren les terrasses de cítrics, se submergix en el tram final, discorre soterrada davall l'esplanada i torna a emergir a l'estany on es reflectixen les nimfes metamorfosades en arbres. Finalment, un altre estany, este més recòndit, manté l'aigua en quietud, rodejat de murs i xiprers. La deessa Venus, protectora dels jardins, hi aguaita, de forma que este espai constituïx un lloc d'especial calma.

El jardí inclou a més una col·lecció de cítrics, en al·lusió al seu origen mitològic (les pomes d'or de les Hespèrides), al mateix temps que permet recuperar algunes espècies i varietats de cítrics poc coneguts hui en dia i que ací es poden trobar cultivats en forma d'arbre, en test o en espatlera, tècniques que els “lligadors d’horts” o jardiners valencians, tan apreciats en els temps d'Alfons el Magnànim, manejaven amb verdadera destresa.