Esteu aquí
Història
Carrer del Beat Gaspar Bono s/n
(Entre el Jardí Botànic i la G.V. Ferran el Catòlic)
46008 València
Història
El disseny del jardí està basat en el mite de les Hespèrides, que servix de fil argumental, interpretat per mitjà de diferents espècies vegetals i escultures, amb el teló de fons dels murs de xiprer intermitents.
L'espai central del jardí es configura com una esplanada des de la qual l'espectador pot contemplar els episodis del referent argumental: l'arbre de les pomes d'or, les escultures de les nimfes i la seua metamorfosi en arbres, l'escultura d'Hèrcules o el fantàstic dragó, també metamorfosat en serp.
El jardí, inaugurat l'any 2000, amb una superfície de 4.700 metres quadrats, es proposa com un hortus conclusus, el tancament del qual s'obri puntualment pels costats, i convida el transeünt a entrar en l'espai enjardinat. El seu traçat evidencia la racionalitat d'un espai de jardí de col·lecció que queda difuminat per la mateixa vegetació.
EQUIPAMENTS:
En el costat de ponent apareixen tres terrasses longitudinals decreixents en alçària cap a l'interior del jardí, mentre que en el costat sud una pèrgola acompanya l'accés a este, de forma que permet una visió global del jardí.
L'aigua és un altre dels components fonamentals del jardí. Una font brolla en el punt més alt del jardí, amagada entre els cítrics. L'aigua brolla del sòl i llisca per canalons que recorren les terrasses de cítrics, se submergix en el tram final, discorre soterrada davall l'esplanada i torna a emergir a l'estany on es reflectixen les nimfes metamorfosades en arbres. Finalment, un altre estany, este més recòndit, manté l'aigua en quietud, rodejat de murs i xiprers. La deessa Venus, protectora dels jardins, hi aguaita, de forma que este espai constituïx un lloc d'especial calma.
El jardí inclou a més una col·lecció de cítrics, en al·lusió al seu origen mitològic (les pomes d'or de les Hespèrides), al mateix temps que permet recuperar algunes espècies i varietats de cítrics poc coneguts hui en dia i que ací es poden trobar cultivats en forma d'arbre, en test o en espatlera, tècniques que els “lligadors d’horts” o jardiners valencians, tan apreciats en els temps d'Alfons el Magnànim, manejaven amb verdadera destresa.