Inaugurat en 1983, és el parc més emblemàtic i visitat després dels jardins de Vivers, i un dels de màxima extensió, amb els seus 80.000 metres quadrats. Situat en la perifèria de la ciutat, entre l'avinguda de Burjassot i els carrers de Louis Braille i Francisco Morote Greus, és el primer jardí que es projecta i construïx amb les noves concepcions d'una jardineria més tecnificada i amb moderns sistemes de manteniment. Oferix un conjunt d'espais pluridisciplinaris, una sèrie d'ambients diferenciats on s’ha primat la selecció de les plantes per a la satisfacció d'una gamma d'usos que comprenga qualsevol segment d'edat. De variada vegetació, el tractament i la subtilesa amb què s'enllacen i distingixen els espais successius que l’integren conformen un bell parc en un suggeridor barri, el de l’Artista Faller.

L’actual Parc de Benicalap pertanyia al Ministeri d'Agricultura, i allí va estar ubicada durant molts anys l'Estació d'Horticultura dedicada a la investigació i experimentació. Estos terrenys van ser adquirits per l'Ajuntament de València en 1975 per a la creació del parc, i va ser al maig de 1984 quan la Fundació Pública Municipal de Parcs i Jardins Singulars se’n va fer càrrec de la gestió i manteniment.