Jardín de Ayora | Jardins de València

Esteu aquí

Història

Horari

Març-Octubre 07:30-21:30

Novembre-Febrer 07:30-20:30

Adreça

Carrer Sants Just i Pastor, 98
46021 València

ver en google maps

Entrada

entrada gratuïta

Accesibilidad

Gestionat per

Història

Bell jardí de traçat lliure amb tocs romàntics que acompanya un bell palauet d'aires modernistes construït en 1900 pel comerciant José Ayora sobre un projecte de Pelegrín Mustieles, que hui alberga una seu de la Universitat Popular.

L'Ajuntament de València va comprar els terrenys que actualment ocupa el Jardí d'Aiora en 1976, i llavors va començar les obres de condicionament, restauració i neteja del jardí.

Amb una superfície de 44.520 metres quadrats, es troba situat entre els carrers dels Sants Just i Pastor, Humanista Furió, Jeroni de Montsoriu i la plaça de l’Organista Cabo.

Situat en una zona tranquil·la, el jardí té un ambient assossegat i seré, ideal per a passejar. Destaca la frondosa vegetació, amb grans exemplars de ficus, xicrandes, falses acàcies, oliveretes, oliveres, eucaliptus i arbres de la llana.

Més informació

EQUIPAMENTS:

El conjunt d'este jardí està dividit en quatre zones ben diferenciades:

L'entorn del palauet
L'antic jardí annex al palauet
Una zona nova, oberta i funcional, en la zona oest
La nova zona de l'estació de metro Ayora

A la part més antiga, tancada per un mur de pedra, s'accedix des del carrer a través de tres portes antigues de ferro. En ell l'estiu és menys calorós gràcies a l'abundància d'arbres que donen ombra en la major part de la seua superfície. Els carrers serpentegen delimitats per bardisses retallades que tanquen al seu torn massissos amb arbres, arbustos i plantes vivaces que donen al conjunt una gran bellesa i naturalitat. Gràcies als nombrosos bancs repartits pel jardí, és freqüentat per moltes persones que hi troben un lloc per a disfrutar de l'assossec, la tranquil·litat i l'agradable microclima que dóna el jardí.

L'entorn enjardinat al voltant de l'antic xalet conté jocs infantils que atrauen moltes famílies. En esta zona conviuen espècies arbòries antigues (tarongers i palmeres) amb arbres i arbustos de recent plantació, ja que este espai es va condicionar en 1.985.

En la zona oest exterior a l'antic mur s'ha construït un nou jardí obert i funcional, amb zones de petanca. L'espai més ampli està rodejat per una pèrgola de grans dimensions, coberta per buguenvíl·lia.

Finalment, en la zona est exterior al mur s'ha creat un nou enjardinament sobre l'estació de metro d'Ayora.

Este jardí, en el seu conjunt, oferix grans contrastos: unix el passat amb el present, l'antic amb la novetat, àrees tranquil·les i assossegades amb altres de jocs i esbarjo; per tot açò, és un jardí molt utilitzat pels veïns.

INFORMACIÓ ADDICIONAL:

Relació d'arbratge del jardí
Fitxa del Jardí d'Aiora

El recorregut

El nom científic de l’arbre de Júpiter és Lagerstroemia. En el seu nom comú també es coneix com Lila de les Índies, Lila del Sud, Espumillas, Crespón. És originari de Xina i va arribar a Europa a meitat del segle XVIII

A un de los costats del Palauet es van ubicar unes zones de jocs per a xiquets

El palauet d’Aiora va ser construït en 1900 per aJosé Ayora segons un projecte de Pelegrín Mustieles, amb objecte de convertir-se en la seua residència d’esbarjo

La araucària o pehuén pertany a la família de les coníferes. Posseeix unes fines rames, perpendiculars al tronc o lleugerament alçades al seu extrem. Les fulles són gruixudes i dures, d’un color verd obscur; es reprodueixen en espiral cobrint les tiges per complet i tenen una espina en la punta

Nandina domestica és una espècie d’arbustque pertany a la família de les berberidàcies. Es considera també original del jardí

Coneguda amb el nom comú de Feijoa, Feijoes, Guaiaba del Brasil, Guaiabes del Brasil. És un arbust de fulla perenne d’uns 2 metres d’altura. És una planta que porta en el jardí des de l’any 1987.

També coneguda com Mora turca, el seu nom tècnic és Broussonetiapapyrifera. És una espècie nativa d’Àsia oriental i cultivada en l’Extrem Orient des de fa segles per a la seua utilització en la fabricació de paper

Coneguda també com pi australià, pi de París, arbre de la tristesa, casuarina cola de cavall, el nombre tècnic de la qual és Casuarina equisetifolia. És una espècie d’arbre semi perenne endèmic d’Austràlia, Malàisia, Polinèsia

Washingtonia filifera també anomenada Palmera de Califòrnia, és una espècie arbòria de la família de les Arecàcies

El Pinuscanariensis es una conífera endèmica de las Illes Canàries. L’arbre adult pot arribar a fer més de 40 metres d’alçada i el seu tronc 2,5 metres de diàmetre

Ubicada en el centre del jardí, destaca aquesta font en el centre de la qual una figura femenina realitzada en ferro colat alça els seus braços en alt sobre un xicotet pedestal de marbre blanc

Este ficus forma part del llistat de ficus monumentals de la ciutat de València

Font d’aigua potable de la ciutat de València, l’única que queda d’eixe estil. Al voltant estan els bancs de ceràmica originals del jardí

També anomenadaPalmera de Califòrnia és una espècie arbòria de la família de les Arecàcies

Una de les millores que es va fer en el Jardí d’Aiora, després de les obres de la estació del metro, va ser canviar el mur que hi havia per una reixa de forja integrant així el jardí amb l’entorn del barri

. Arbres de Júpiter

El nom científic de l’arbre de Júpiter és Lagerstroemia. En el seu nom comú també es coneix com Lila de les Índies, Lila del Sud, Espumillas, Crespón. És originari de Xina i va arribar a Europa a meitat del segle XVIII

. Zones de jocs

A un de los costats del Palauet es van ubicar unes zones de jocs per a xiquets

. Palauet d’Aiora

El palauet d’Aiora va ser construït en 1900 per aJosé Ayora segons un projecte de Pelegrín Mustieles, amb objecte de convertir-se en la seua residència d’esbarjo

. Araucaria

La araucària o pehuén pertany a la família de les coníferes. Posseeix unes fines rames, perpendiculars al tronc o lleugerament alçades al seu extrem. Les fulles són gruixudes i dures, d’un color verd obscur; es reprodueixen en espiral cobrint les tiges per complet i tenen una espina en la punta

. Nandina Domestica

Nandina domestica és una espècie d’arbustque pertany a la família de les berberidàcies. Es considera també original del jardí

. Feijoa Sellowiana

Coneguda amb el nom comú de Feijoa, Feijoes, Guaiaba del Brasil, Guaiabes del Brasil. És un arbust de fulla perenne d’uns 2 metres d’altura. És una planta que porta en el jardí des de l’any 1987.

. Morera del paper

També coneguda com Mora turca, el seu nom tècnic és Broussonetiapapyrifera. És una espècie nativa d’Àsia oriental i cultivada en l’Extrem Orient des de fa segles per a la seua utilització en la fabricació de paper

. Casuarina

Coneguda també com pi australià, pi de París, arbre de la tristesa, casuarina cola de cavall, el nombre tècnic de la qual és Casuarina equisetifolia. És una espècie d’arbre semi perenne endèmic d’Austràlia, Malàisia, Polinèsia

. Washingtonia Philiphera

Washingtonia filifera també anomenada Palmera de Califòrnia, és una espècie arbòria de la família de les Arecàcies

. Pi Canari

El Pinuscanariensis es una conífera endèmica de las Illes Canàries. L’arbre adult pot arribar a fer més de 40 metres d’alçada i el seu tronc 2,5 metres de diàmetre

. Font amb Figura de Dona

Ubicada en el centre del jardí, destaca aquesta font en el centre de la qual una figura femenina realitzada en ferro colat alça els seus braços en alt sobre un xicotet pedestal de marbre blanc

. Ficus

Este ficus forma part del llistat de ficus monumentals de la ciutat de València

. Font i bancs

Font d’aigua potable de la ciutat de València, l’única que queda d’eixe estil. Al voltant estan els bancs de ceràmica originals del jardí

. Washingtonia Philiphera

També anomenadaPalmera de Califòrnia és una espècie arbòria de la família de les Arecàcies

. Reixa de forja

Una de les millores que es va fer en el Jardí d’Aiora, després de les obres de la estació del metro, va ser canviar el mur que hi havia per una reixa de forja integrant així el jardí amb l’entorn del barri

Ruta

A finals del segle XIX, D. José Ayora, un comerciant d’èxit, va encarregar al mestre d’obres Pelegrín Mustieles el projecte d’una finca suburbana del tipus de les que adornaven l’horta de València. El disseny va seguir la tradició jardinera valenciana: prop de la casa, un jardí de traça regular i més allunyat la recreació del bosc, tot açò tancat per un mur d’obra. L’horta formava el paisatge circumcidant. La casa va deixar de ser habitada a partir dels anys 60 del segle passat. Després d’anys d’abandonament l’Ajuntament la va adquirir a 1976 i la va declarar Bé d’Interés Cultural a 1983.