Arbre de l'amor

NOM CIENTÍFIC: Cercis siliquastrum.
FAMÍLIA: Fabáceas
NOM COMÚ CASTELLÀ: Árbol del amor, árbol de Judas.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Árbre de l’amor.
DISTRIBUCIÓ: és natiu de la zona nord del Mediterrani (des de França fins a Pròxim Orient), i va ser introduït per tot Europa, África tropical i Amèrica del nord.
DESCRIPCIÓ: arbre de fulles caduques que no arriba a fer-se molt gran , fins a 4-6 m d’alçària. La copa és oberta i irregular, amb el tronc de corfa llisa i clara, però que s’ennegrix amb l’edat. Les fulles són cordiformes, de color verd clar per un costat i gris pàl·lid per l’altre. Les flors són molt xicotetes i inclouen els dos sexes (hermafrodites), s’agrupen en pomells de tres a sis flors que apareixen abans que isquen les fulles. Inclús poden aparéixer directament sobre el tronc. La floració sol ser espectacular i convertix estos arbres en protagonistes de la primavera primerenca en els nostres jardins. Els fruits són llegums (baines) penjants molt nombroses, que aguanten en l’arbre fins a la floració següent. Les llavors són molt xicotetes i de color terrós.
USOS: Les flors tenen un agradable gust picant i en algunes zones els brots florals es mengen amb vinagre. Els fruits s’han utilitzat tradicionalment per a regular l’estómac (astringent). La seua fusta no és de bona qualitat, però és un bon arbre de jardí per la seua ombra i floració. Segons la llegenda, Judes Iscariot es va suïcidar penjant-se en un Cercis.
REFERENCIES: 
http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/pubinv/MSG/Cercis_siliquastrum.pdf
 https://es.wikipedia.org/wiki/Cercis_siliquastrum
http://www.arbolesornamentales.es/cercissiliquastrum.htm
IMATGES: J. Lluch, T. Gerus, D. Descouens

CERCIS SILIQUASTRUM por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.