Mango

NOM CIENTÍFIC: Mangifera indica.
FAMÍLIA: Anacardiáceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Mango, melocotón de los trópicos.
NOMBRE COMÚ VALENCIÀ:
DISTRIBUCIÓN: Arbre procedent de la península Índia, cultivat des d’antic en zones pròximes de clima tropical i subtropical pels seus saborosos fruits. El seu cultiu té una certa importància en zones càlides d’Amèrica i inclús a Europa (sud i sud-est d’Espanya).
DESCRIPCIÓ: arbre sempreverd amb làtex resinós, que pot arribar als 10-20 m d’alçària, i fins als 40 en la seua zona d’origen. La copa és densa, més o menys arrodonida, i té un tronc gros i recte amb la corfa negrosa i marques longitudinals. Les fulles presenten un aspecte variable, des d’arredonides a lanceolades, però el marge és sempre sencer i una mica ondulat, de color verd fosc per la cara superior (feix) i d’una tonalitat més clara per la inferior (revés). Les flors són poc vistoses, de color verd groguenc o rosades, i són tant masculines com femenines, i inclús hermafrodites. El fruit pot arribar a grans mides en les varietats més selectes, és de color verd groguenc o ataronjat en la maduresa, inclús amb tints morats. La polpa del fruit és ataronjada, molt sucosa, i de vegades amb fibrositats. El pinyol és fibrós i molt dur, pla i allargat.
USOS: el mango es cultiva com a arbre fruiter pels seus apreciats fruits, que es mengen tant frescos com en forma de sucs o pastissos. És una fruita rica en antioxidants, vitamina C i vitamina A. A més, és molt digestiva i augmenta la massa corporal. La seua fusta no és de molt bona qualitat.
REFERENCIES: 
https://es.wikipedia.org/wiki/Mangifera_indica
IMATGES: F. & K. Starr, nd

MAGNIFERA INDICA por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.