Freixe de flor

NOM CIENTÍFIC: Fraxinus ornus.
FAMÍLIA: Oleáceas.
NOM COMÚN CASTELLÀ: Fresno de olor. Maná, Orno.
NOM COMÚN VALENCIÀ: Fleix de flor, fleix d'olor.
DISTRIBUCIÓ: és un arbre que de forma natural només es troba en el sud d’Europa. Es cultiva en altres zones pel seu port noble i la bella floració. ​
DESCRIPCIÓ: és un arbre estilitzat de fulles caduques de grandària mitjana que creix fins als 15-25 m d’alçària, amb un tronc de color gris fosc que sempre roman llis, inclús en exemplars vells. Els brots tendres presenten una densa coberta de pèls curts de color gris. Les fulles estan compostes per dos línies de fulletes (folíols) finament dentades, unides per un peduncle llenyós (raquis). A la tardor és més fàcil reconéixer-los, quan les seues fulles passen del verd fosc a tindre una tonalitat que va des del groc fins al morat. Les flors apareixen reunides en grups (panícules) després de la brotada de les fulles. Són flors blanques molt nombroses que contrasten amb el verd del fullatge. El fruit és alat (sàmara), la qual cosa facilita que les llavors se separen de l’arbre mare planejant mentre cauen i puguen germinar a una certa distància de l’arbre original.
USOS: a més de per la seua fusta noble, este freixe era molt apreciat en l’antiguitat per extraure-se’n una goma dolça denominada mannà. Quan es feien talls en la corfa de l’arbre, gotejava este suc amb propietats beneficioses per a inflamacions, parades estomacals... És freqüent com a arbre ornamental a Europa per les seues flors decoratives i d’aspecte tardorenc.
REFERENCIES: 
https://es.wikipedia.org/wiki/Fraxinus_ornus
http://www.cepvi.com/index.php/medicina/plantas/orno
IMATGES: nd, L. Enking

FRAXINUS ORNUS por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.