Esteu aquí

Taronger amarg

 

Naranjo amargo. Foto: J. Cabrera

 

Naranjo amargo. Foto: Naberaka

 

 

Naranjo amargo. Foto: Stefano

 

 


NOM CIENTÍFIC: Citrus aurantium.
FAMÍLIA: rutàcies.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Naranjo amargo.
NOME COMÚ VALENCIÀ: Taronger bord o targonger amarg
DISTRIBUCIÓ: procedent del sud-est d’Àsia va ser introduït pels àrabs a Europa, concretament a Espanya (segle x), on s’utilitzava per a fer perfums i medicaments.
DESCRIPCIÓ: arbret de 4-6 m d’alçària amb la copa arredonida i amb branques espinoses la majoria de les vegades. Té les fulles dures i acabades en punta, amb un eixamplament en la base que en botànica es denomina ala. D’un verd fosc per la part de dalt (feix) i un poc més pàl·lides per la de baix (revés). Les seues flors xicotetes, denominades tarongines (flor de taronger), són bisexuals (els dos sexes en la mateixa flor) i molt aromàtiques. Com la resta de fruits cítrics (hesperidi), tenen una polpa molt sucosa dividida en segments o gallons. Però, a diferència de les taronges del taronger dolç, les del taronger amarg tenen una corfa molt grossa que se separa amb facilitat i una polpa agra.
USOS: actualment es continua cultivant en alguns llocs pel perfum de les seues flors i pels seus fruits àcids, que s’utilitzen per a fer melmelades i altres dolços. Sobre el taronger amarg tradicionalment s’han empeltat altres espècies de cítrics per a aprofitar-ne la bona resistència a terrenys pesats i pobres.
REFERENCIES:
http://www.arbolesornamentales.es/Citrusaurantium.htm
IMATGES: J. Cabrera, Naberaka, Stefano

 

 

 

 

 

 

 

Licencia Creative Commons
CITRUS AURANTIUM por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.

Últimes notícies

01 . 09 . 2020
EL PARC GULLIVER TORNA A OBRIR LES SEUES PORTES. ACÍ TENS ELS NOUS HOR...
28 . 11 . 2018
Descobreix València a través de cinc rutes d'arbres monumentals
23 . 11 . 2018
Ruta del mes: El jardí de Polífilo