Quercus ilex | Jardins de València

Esteu aquí

Alzina

NOM CIENTÍFIC: Quercus ilex.
FAMÍLIA: Fagáceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Encina, carrasca, chaparro.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Carrasca, alzina.
DISTRIBUCIÓ: és un arbre natiu de la conca mediterrània i el principal element del bosc autòcton mediterrani. La superfície d’alzinar està en regressió pels incendis forestals i l’expansió de les pinedes.
DESCRIPCIÓ: arbre perennifoli de fins a 25 m d’alçària, de copa àmplia i frondosa en exemplars adults, encara que en les deveses es desvirtua la seua copa per mitjà de podes periòdiques, i amb les tales rebroten amb uns quants troncs. La corfa, de tonalitat grisa fosc, és molt rugosa i quarterada. Les fulles són molt variables en la forma i la grandària, des de lanceolades fins a quasi arredonides, i amb el marge llis o finament espinat, però sempre de color verd fosc per la cara superior (feix) i grisenques amb multitud de pelets blanquinosos per la cara inferior (revés). Les flors són gens vistoses i unisexuals, les masculines reunides en grups grocs penjants (aments) i les femenines de color verd poc cridaneres. El fruit, la bellota, està format per una coberta marró fosc quan madura (gla), tapada en un terç per una caperutxa llenyosa.
USOS: els alzinars s’han explotat des d’antic per a alimentar amb les bellotes els porcs ibèrics dels quals s’obtenen els pernils més selectes, de forma que s’ha creat un alzinar domesticat per la mà de l’home denominat devesa. També és ben coneguda la duresa de la seua fusta, utilitzada com a llenya i per a obtindre’n carbó. En els últims anys s’ha revalorat l’obtenció de tòfona per a l’alta cuina a partir de l’associació (simbiosi) de l’alzina i fongs del gènere Tuber. Ocasionalment s’utilitza per a l’arbratge urbà en parcs i alineacions.
REFERENCIES:
https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus_ilex
http://www.arbolesibericos.es/especie/quercusilex
IMATGES: J.J. Herrero, D. Keats, J. Jamil