Pi pinyoner

NOM CIENTÍFIC: Pinus pinea.
FAMÍLIA: Pináceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Pino piñonero, pino doncel, pino real.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Pi pinoyer.
DISTRIBUCIÓ: arbre originari de la conca mediterrània que forma part de pinedes naturals en el sud d’Europa, Àfrica occidental i del nord.
DESCRIPCIÓ: arbre perenne de fins a 30 m d’alçària, amb la copa globosa en la fase juvenil i en forma d’ombrel·la amb el tronc net de branques en la fase adulta. La corfa dels troncs grossos té clevills longitudinals àmplis i llargs i unes plaques terroses, més o menys rogenques o obscures, mentre que la corfa de les branques jóvens és llisa i terrosa grisenca. Les fulles són estretes i allargades, típiques dels pins (acícules), agrupades de dos en dos. Les inflorescències masculines (cons) es reunixen en grups nombrosos, i són grogues i molt vistoses. Les femenines tenen aspecte de pinyes diminutes poc vistoses, de color groc o púrpura. Les pinyes són de grans dimensions, fins a 15 cm de longitud, maduren al tercer any i allotgen entre les escates unes llavors carnoses i saboroses d’1 cm de longitud embolicades per una coberta llenyosa, denominades pinyons. En un mateix arbre poden trobar-se pinyes en diferents estats de maduració.
USOS: d’este pi s’obtenen els preats pinyons, que s’utilitzen en pastisseria i com a fruits secs. La fusta és de bona qualitat, però molt resinosa, per la qual cosa és poc usada per a treballar-la. En la jardineria mediterrània és un element imprescindible juntament amb el ciprer, amb el qual contrasta per la seua copa globosa. També és utilitzat per la seua capacitat per a fixar dunes litorals.
REFERENCIES: 
https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_pinea
http://www.arbolesibericos.es/especie/pinuspinea
IMATGES: Brewbooks, P. Asman & J. Lenoble

PINUS PINEA por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.