Pinus canariensis | Jardins de València

Esteu aquí

Pi canari

NOM CIENTÍFIC: Pinus canariensis.
FAMÍLIA: Pináceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Pino canario.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Pi canari.
DISTRIBUCIÓN: arbre originari de l’arxipèlag canari, encara que es creu que fa milers d’anys es trobava per bona part de l’actual Europa. Utilitzat en repoblacions forestals per tot el món, i cultivat en jardins càlids.
DESCRIPCIÓ: pot arribar a tindre fins a 60 m d’alçària. En els primers anys de vida té un creixement molt ràpid, amb branques horitzontals molt ramificades que adquirixen un port piramidal que en cessar el creixement en altura passa a tindre forma de para-sol. La corfa és de color terrós clar, quasi llisa en els exemplars jóvens, i quan envellix s’engrossix ràpidament i es clevilla, adoptant un color roig terrós. En els exemplars més vells es formen plaques llises amb l’aparença de guixos, d’un color gris cendrós. Com la resta de pins, les seues fulles són estretes, cilíndriques i allargades (acícules), però amb la característica d’agrupar-se de tres en tres, i no de dos en dos com en la majoria d’espècies. Poden arribar a mesurar fins a 30 cm de longitud. Els òrgans reproductius dels pins (inflorescències) es denominen cons, i en el mateix arbre apareixen separats els masculins dels femenins. Els masculins són groguencs i estan reunits en grups, mentre que els femenins són rogencs, solitaris i amb aspecte de pinya xicoteta. El fruit o pinya conté entre les escates les llavors, que s’obrin sobtadament si els afecta el foc.
USOS: és una espècie molt adaptada als incendis forestals, ja que la seua corfa grossa li permet aïllar-se del foc. És capaç de rebrotar del tronc i inclús de la soca, i les seues pinyes s’obrin amb la calor i, així, dissemina les llavors, tota una raresa entre els pins. A més, és una espècie molt valorada com a ornamental en parcs i jardins.
REFERENCIES:
http://www.arbolesibericos.es/especie/pinuscanariensis
https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_canariensis
IMATGES: B. Weldon, B. Weldon, J. Mesa