Olivo

 
NOM CIENTÍFIC: Olea europea.
FAMÍLIA: Oleáceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Olivo.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Olivera.
DISTRIBUCIÓ: les oliveres silvestres (ullastres) creixen de forma natural per tota la conca mediterrània, però es cultiva des de molt antic fora de la seua zona d’origen.
DESCRIPCIÓ: arbre perennifoli molt longeu, que no sol sobrepassar els 6 m d’alçària, amb el tronc gros i curt, sovint retorçut, i de corfa grisenca. Les branquetes jóvens són platejades i sovint acaben en espina en els exemplars silvestres. Les fulles són simples, lanceolades i de color verd fosc per la cara superior (feix, i blanquinoses per l’altra (revés). Les flors són xicotetes i poc vistoses, groguenques i amb els dos sexes (hermafrodites) reunides en grups. El seu fruit és l’oliva o l’olivó, una drupa verda al principi i negra en la maduresa, d’aproximadament 1 cm de longitud en els exemplars silvestres, mentre que en les races cultivades pot ser molt major, fins als 3-4 cm.
USOS: es cultiva des de temps immemorables per tota la conca mediterrània per a l’obtenció de l’apreciat oli d’oliva, base de la saludable dieta mediterrània. També des d’antic és apreciat per les seues propietats cosmètiques. En la jardineria mediterrània i altres zones temperades és un arbre imprescindible pel seu inconfusible color platejat i el port majestuós dels exemplars anyencs.
REFERENCIES: 
http://www.arbolesibericos.es/especie/oleaeuropaea
IMATGES: F. & K. Starr. M. Gikar, A. Poulus

OLEA EUROPAEA por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.