Ginkgo biloba | Jardins de València

Esteu aquí

Ginkgo

NOM CIENTÍFIC: Ginkgo biloba.
FAMILIA: Ginkgoáceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Ginkgo, árbol de los 40 escudos, albaricoque plateado.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Ginkgo.
DISTRIBUCIÓ: es tracta d’un autèntic arbre de museu, un fòssil vivent. Pertanyia a un grup d’espècies de fa 270 milions d’anys, de les quals tan sols este ha arribat als nostres dies refugiat en una xicoteta zona silvestre de la Xina. Es planta en jardins de zones temperades i fredes per la seua singularitat.
DESCRIPCIÓ: arbre molt longeu del qual s’han trobat exemplars de més de 2.500 anys, que pot arribar als 35 m d’alçària. Les seues branques són generalment rectes i grosses, i quan envellix mostra solcs i clevills molt marcats. Les fulles són molt peculiars, amb forma de ventall d’un verd clar que es torna groc daurat a la tardor. Els sexes estan separats, per la qual cosa hi ha arbres mascle i arbres femella. Els mascles presenten unes inflorescències cilíndriques que es denominen aments, mentre que les femenines produïxen una llavor carnosa i tova (que no es considera fruit), de color marró i verdosa en madurar. Quan s’obrin emeten una mal olor rància ja que contenen àcid butíric. Esta espècie és tota una raresa que botànicament està emparentada amb els pins i els ciprers.
USOS: des de fa segles forma part de la medicina tradicional xinesa, i hui en dia les seues fulles es continuen consumint en forma d’extractes. De fet, la indústria farmacològica moderna les utilitza per a trastorns circulatoris relacionats amb l’envelliment. Tenen la propietat d’augmentar la circulació sanguínia i evitar la formació d’obstruccions. Es tracta d’un arbre bell molt valorat per a la seua inclusió en jardins.
REFERENCIES:
https://es.wikipedia.org/wiki/Ginkgo_biloba
http://esmateria.com/2012/10/05//
IMATGES: C. Rupprecht, W. Cutler, nd