Magnòlia

NOMBRE CIENTÍFICO: Magnolia grandiflora.
FAMÍLIA: Magnoliáceas.
NOM COMÚ CASTELLÀ: Magnolia, magnolio.
NOM COMÚ VALENCIÀ: Magnolia.
DISTRIBUCIÓ: nativa del sud-est dels Estats Units, hui en dia és molt freqüent veure-la cultivada com a planta ornamental.
DESCRIPCIÓ: arbre sempreverd de 15-20 m d’alçària, sovint ramificat des de la base, amb la copa àmplia, densa i fosca, que recorda la del Ficus macrophylla amb el qual és freqüent confondre’l. El tronc al principi té la corfa llisa, de color gris fosc o castany clar, i es fa rugosa i una mica escatosa amb els anys. En les branques jóvens es poden veure les marques d’on penjaven les fulles, les quals es renoven cada dos anys a la primavera. Són fulles simples amb els marges sencers, de color verd fosc i textura endurida. Es tornen terroses quan arriba l’hivern, i es mantenen en l’arbre fins a ser reemplaçades a la primavera. Les flors fragants són grans i de color blanc i poden arribar als 30 cm. El fruit és una estructura llenyosa formada per uns quants compartiments (fol·licles) que recorden una pinya, on cada compartiment allotja una llavor d’un color roig cridaner.
USOS: és molt popular com a arbre ornamental en les regions on els hiverns no són massa freds. La seua fusta s’utilitza en la construcció, però el seu creixement lent l’encarix. Té aplicacions medicinals en les malalties del cor, per a calmar els nervis i com a analgèsic.
REFERENCIES: 
https://es.wikipedia.org/wiki/Magnolia_grandiflora
http://www.arbolesornamentales.es/Magnoliagrandiflora.htm
IMÁGENES: nd, W. Cutler

MAGNOLIA GRANDIFLORA por jardins.valencia.es se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.
Basada en una obra en jardins.valencia.es.
Permisos más allá del alcance de esta licencia pueden estar disponibles en jardins.valencia.es.